RELAXACIÓ IOGA BARCELONA

RELAXACIÓ IOGA BARCELONA

Aprendre a respirar
L'altre pilar de la relaxació és la respiració. Quan es té consciència i s'aprèn a inhalar i exhalar, s'oxigena millor el cos i el treball de part es facilita.
"La respiració és important en el part perquè l'úter s'està contraient de forma exigent. Si els músculs no reben oxigen, les contraccions augmenten el dolor i poden produir-se enrampades. A més, l'úter s'estreny i la placenta es redueix. Quan la mare respira adequadament, controla les contraccions i fa més ràpid el procés".
La mare ha d'aprendre a respirar amb l'abdomen. Per a això, s'ensenya al fet que inhalin i exhalin lentament, sense que s'infli el pit.
"Un exercici consisteix que ella tanqui els ulls i expliqui quantes vegades respira. Gairebé sempre són 30 per minut. L'objectiu és baixar-les a cinc i s'aconsegueix inhalant lentament pel nas i exhalant pausadament per la boca. També se'ls diu que expliquin quatre segons mentre prenen l'aire i vuit segons mentre ho deixen anar.

D'aquesta forma, comencen a tenir consciència de la respiració i aprenen a controlar-la"
L'ideal és que es practiqui constantment perquè en el moment del part s'oblida explicar i respirar i es fa malbé tota la preparació. Per això, és necessari automatitzar aquests moviments fent-los diàriament a la casa."L'entrenament és fonamental. Nosaltres som unes guies i se'ls deixen unes tasques perquè elles practiquin els exercicis a la seva casa i aprenguin a relaxar i a tensionar".
A més de relaxar-se, aquesta preparació ajuda a les mares a entretenir-se i a establir un vincle amb el seu bebè. Addicionalment, els serveix per a la recuperació postpart perquè aprenen a dominar el sistema nerviós i tenen menys possibilitats de desesperar-se.
Tècnica de la relaxació conscient:
La tècnica exposada aquí ha de ser presa a manera de guia i no rígidament, ja que aconseguiríem l'efecte contrari al buscat, ja que qualsevol coerció va oposada a la distensió, expansió i repòs.
En primer lloc la postura a adoptar és savasana o postura del cadàver sobre el sòl amb un prim matalasset o flassada pel mig. Consisteix a col·locar-se en posició supina, o el que és el mateix amb l'esquena recolzada en el pis, les cames separades lleument, amb els dits dels peus cap als costats, els braços es troben distesos als costats del cos separats uns centímetres del mateix amb els palmells cap amunt.
Es comença fent unes respiracions lentes i profundes sense arribar a forçar els pulmons. En cada exhalació s'ha d'adoptar l'actitud de "deixar anar", és a dir en cada exhalació s'ha d'intentar afluixar, deixar anar, relaxar, les tensions emocionals i físiques. És important aquesta actitud posat que permet anar aprofundint l'estat de relaxació general i de distensió psíquica.
Un altre aspecte de summa importància a tenir en compte és que ha d'haver-hi en tot moment una atenció conscient a tot el procés de relaxació, així com també dels estats mentals. Això permet la incorporació a la consciència de l'energia que es va alliberant progressivament, produint una expansió de la mateixa i de les seves possibilitats.
Després es comença a recórrer el cos focalitzant la consciència progressivament a les diferents zones del cos, afluixant aquesta zona amb l'exhalació, i la correcta actitud mental de "deixar anar". Comencem pels peus, cames, malucs, abdomen, pit, mans, braços, coll i finalment cap. Prenguin-se la quantitat de respiracions necessàries per cada part del cos. Si així ho assegui pot acompanyar el procés amb autosugestions mentals dient dintre seu "relax" o "la meva cama es relaxa", etc.
Després d'haver completat el recorregut podem centrar la nostra atenció en la respiració, sent conscients dels seus moviments i de l'aire entrant i sortint dels pulmons. En aquest punt la respiració no ha de ser controlada, sinó observada, i deixant que el moviment es produeixi naturalment. L'important aquí és "estar presentis" sent plenament conscients de l'ara, del que està succeint amb el cos i amb la ment. Tot això en un estat de "no-acció" o sense esforç. L'atenció no ha de ser forçada, sinó que ha de surar ella mateixa en l'oceà de la consciència, en el fluir de l'aire cap a dintre i cap a fora, en el fluir dels pensaments cap a la consciència i després de nou cap a la inconsciencia.
Quan sentim que sigui necessari retornar a l'estat ordinari de consciència, hem de fer-ho molt lentament, augmentant la profunditat de les respiracions, i movent lleument primer els músculs del cos, sempre amb suavitat, fins a incorporar-nos novament.
Es comença fent unes respiracions lentes i profundes sense arribar a forçar els pulmons. En cada exhalació s'ha d'adoptar l'actitud de "deixar anar", és a dir en cada exhalació s'ha d'intentar afluixar, deixar anar, relaxar, les tensions emocionals i físiques. És important aquesta actitud posat que permet anar aprofundint l'estat de relaxació general i de distensió psíquica.
Un altre aspecte de summa importància a tenir en compte és que ha d'haver-hi en tot moment una atenció conscient a tot el procés de relaxació, així com també dels estats mentals. Això permet la incorporació a la consciència de l'energia que es va alliberant progressivament, produint una expansió de la mateixa i de les seves possibilitats.